Les trobades es van succeint i cada vegada se’ns
fan més curtes, després de la pèrdua d’interès en les caniques en Zouahir només
volia anar a jugar a futbol, fins que fa 15 dies, un Dissabte a les 3 de la
tarda quan vaig passar a recollir-lo el primer que em va dir va ser: “Tens
peixos? T’agraden?” jo li vaig respondre que no en tenia però que si que m’agradaven
per saber què portava entre mans, seguidament em va proposar anar a una botiga
del centre on hi venien peixos d’aigua freda “Per només un euro o així..”, total
que vam anar a mirar-los i vam comprar-ne un parell, al principi només en volia
un però al final va rumiar molt i va decidir que “si esta sol es morirà de trist”.
Després d’intentar explicar-li de mil maneres
que si volia canviar l’aigua i en volia posar de l’aixeta l’havia de deixar un
dia en una ampolla oberta per que “ es netegés”, vaig suposar que ho havia
entès i de no ser així ja tindria noticies de la mort dels pobres peixos el
dissabte següent.
Aquell mateix dissabte vam anar al poliesportiu
municipal de figueres per veure un partit de basquet de nens de la seva edat, s’ho
va passar molt bé i es va sorprendre molt per la manera de cridar dels
entrenadors.
Aquest últim dissabte li vaig proposar anar a
comprar un altre peix, ja que els dos anteriors encara seguien miraculosament
vius, em va dir que ja n’havia comprat un altre durant la setmana però que
tenir 4 peixos li feia gràcia, per tant vam anar a comprar-lo. Després vam anar
a donar una volta i em va ensenyar la seva escola per fora, vam comprar
berenar, vam fer 4 xuts i el vaig portar a casa.
Diu que aquest Dissabte si no fa fred vol anar
a la platja, si fa bon temps hi anirem i penjarem alguna foto!
